Especialistes en el Sòl Pèlvià

El sòl pelvia és una de les zones més desconegudes i oblidades del cos. El sòl pelvià és el conjunt de músculs que formen el terra de la pelvis. Intervé en les funcions bàsiques de micció i defecació, continència, embaràs i part, relacions sexuals, suport de vísceres pèlviques i estabilitat lumbar.


Algunes veritats del sòl pelvià:

Durant l’embaràs és important atendre el sòl pelvià.
El postpart immediat és clau pel perineu femení.
És fals que sigui normal tenir problemes en la menopausa.
Una valoració a temps evita problemes.
Les disfuncions tenen tractament, et podem ajudar.
És intel.ligent no esperar a tenir problemes.
Definitivament, no és normal “pixar-se de riure”.

Sòl Pelvià » Espai Alè - Espai de salut a Gràcia Barcelona

Conèixer el propi sòl pelvià, el perineu

Conèixer el propi sòl pelvià, el perineu, és important per tot ésser humà, sigui home o dona, en totes les etapes de la seva vida.

Recorda: No cal esperar a tenir problemes per conèixer el propi sòl pelvià. Detectar que el teixit o el sistema comença a fallar és la millor manera d’evitar molèsties i situacions que poden ser molt estressants i limitadores. Actuar quan el problema es manifesta és actuar tard.

Valoració sòl Pelvià » Espai Alè - Espai de salut a Gràcia Barcelona

Valoració

La valoració del sòl pelvià serveix com a punt de partida, per saber on estem, tant si hi ha problemes manifestats com si no.

Confeccionem una història clínica completa, per tal de conèixer cada persona, la seva realitat i les seves situacions de risc. Al final de la sessió proposem un tractament individualitzat.

Valorem la postura, el diafragma, la faixa abdominal, la respiració, el sòl pelvià, la capacitat i la qualitat de la contracció… El tacte vaginal o anal són aspectes de la valoració

Amb professionalitat, sensibilitat i confidencialitat combinem el treball individual a cabina amb treball a casa

 

Sòl Pelvià » Espai Alè - Espai de salut a Gràcia Barcelona

Tractament del sòl pelvià

Tractem el sòl pelvià de forma específica i en tota la seva globalitat.

Fem exercicis de sòl pelvià (Kegels), gimnàstica abdominal hipopressiva, reeducació postural, reforç de la faixa abdominal, teràpia manual, treball de cicatriu, electroteràpia, biofeedback, Indiba, adaptació d’hàbits… Utilitzem i adaptem els recursos necessaris per a cada persona. En un ambient íntim i personal tractem els problemes i reeduquem el cos.

 

T’oferim la possibilitat d’assessorar-te, de forma gratuïta. Parlem una estona i mirem què necessites.

Disfuncions

L’atròfia vaginal no és una disfunció, pròpiament parlant. És una situació fisiològica que pot donar més o menys problemes. La disminució d’estrògens que marca l’arribada de la menopausa afecta tot el cos, però afecta molt especialment els teixits de la vagina. Es tornen fràgils, es ressequen, pot aparèixer malestar i dolor en les relacions sexuals…

L’atròfia vaginal es pot combatre, amb alimentació, amb exercicis, amb l’estimulació de l’activitat metabòlica. 

Una cicatriu oblidada sovint és un focus de problemes i dolor. Si t’han hagut de fer una cesària o una episiotomia, tenim cicatrius per treballar. Hem de flexibilitzar la cicatriu, alliberar les adherències, regenerar teixits, vascularitzar la zona… A l’Espai Alè treballem les cicatrius amb teràpia manual, osteopatia i Indiba.

A vegades els rectes de l’abdomen, la musculatura abdominal superficial cedeix a les pressions de l’embaràs i “s’obre”, se separa. Aquesta separació pot ser mínima o profunda. Amb teràpia manual, exercicis abdominals i treball postural es pot millorar molt. Val la pena intentar-ho.

La sensibilitat durant les relacions sexuals és fruit de múltiples estímuls, alguns d’ells totalment orgànics. L’estat dels teixits, el to muscular, la capacitat contràctil… són alguns dels factors implicats en la sensibilitat. Un sòl pelvià debilitat per parts, cirurgia, menopausa…  proporciona menys contacte entre les parets vaginals i el penis, i per tant, menys fricció i menys sensacions. El tractament de fisioteràpia del sòl pelvià pot aconseguir que el sòl pelvià recuperi el to correcte per unes relacions sexuals plenes. 

Fa referència al dolor en la zona de la pelvis i/o el perineu. El dolor es pot localitzar en la zona vaginal o vulvar, en el sòl pelvià posterior (zona anal) i entorn del sacre i còccix,  a nivell de pubis o pelvis òssia. El dolor pelvià pot tenir múltiples orígens. Pot ser causat per l’atrapament d’un nervi (usualment el nervi pudend), per procesos inflamatoris musculars o articulars, per congestió pèlvica… Sovint el dolor pelvià té un orígen inconcret. 

El dolor en les relacions sexuals (disparèunia) pot ser de molts tipus, segons el seu orígen, i generalment sol ser a l’inici de la penetració (superficial) o durant els moviments coitals (profund).
La disparèunia té moltes causes, tant físiques com psicològiques: infeccions, canvis en els teixits, cicatrius, tensions musculars, problemes en la pelvis, mal posicionament de la matriu, congestió del fons de la vagina, sequetat vaginal… són algunes de les causes directes de dolor en les relacions sexuals. La fisioteràpia del sòl pelvià és molt efectiva en el tractament d’aquestes disfuncions. 

És una petita ferida al canal anal, que genera un dolor intens, tipus punxada, al defecar. El propi dolor genera una contracció de la musculatura anal, que impedeix una correcta vascularització del teixit i dificulta la cicatrització. La fisioteràpia del sòl pelvià és un dels factors importants en el tractament de les fissures. 

És la pèrdua involuntària de matèria fecal i/o de gasos. La incontinència anal pot ser de femtes sòlides, de femta líquida o només de gasos. El tipus de pèrdua està vinculat amb la gravetat de la disfunció.
La incontinència anal pot tenir un origen obstètric, postquirúrgic (intervenció d’hemorroides, fístules, pròstata…), un origen traumàtic (fractures en la zona pèlvica o en el còccix), un origen farmacològic (radioteràpia) o pot estar causat “simplement” per una debilitat i, per tant, per un mal funcionament de la musculatura del sòl pelvià.  La millora de la musculatura perineal i la reeducació del sistema ano-rectal són claus en el tractament de la incontinència anal. 

És la pèrdua d’orina en contra de la pròpia voluntat. Pot ser només una gota o pot ser un volum  considerable. No importa el volum, importa el fet.
– Incontinència urinària d’esforç: és aquella pèrdua d’orina associada a un esforç (tossir, esternudar, saltar, agafar un pes…)
– Incontinència urinària d’urgència: és aquella pèrdua ocasionada per un desig sobtat i incontrolable d’orinar. El desig pot ser ocasionat per un estímul (aigua, posar la clau al pany de casa…) o no.
– Incontinència urinària mixta: és la combinació de les dues anteriors

En els homes la incontinència urinària sòl estar associada a intervencions quirúrgiques prostàtiques.

Quan la pròstata s’hipertrofia (es fa gran) genera problemes d’obstrucció i disfuncions miccionals que repercuteixen en tot el sòl pelvià. Prostatitis i tumoracions són algunes de les patologies prostàtiques més freqüents.
Si és necessari cirurgia és important que els teixits estiguin preparats i en condicions òptimes per facilitar una bona recuperació. La cirurgia de pròstata sovint deixa seqüeles en forma d’incontinència urinària i/o disfuncions erèctils. La fisioteràpia del sòl pelvià és important tant per preparar els teixits i el sistema per la operació, com per millorar els símptomes postquirúrgics. 

Popularment conegut com “baixada” d’òrgans. Es poden prolapsar la bufeta (cistocele), la matriu (histerocele) o el recte (rectocele). Els símptomes més usuals dels prolapses són sensació de pes o d’ocupació dins la vagina.
En els casos més avançats es pot notar o veure una “bola” que apareix per la vagina. Els prolapses més severs es tracten quirúrgicament, usualment mitjançant la implantació d’una malla, però els prolapses inicials són perfectament controlables amb fisioteràpia del sòl pelvià, postura i gimnàstica abdominal hipopressiva. En el cas que hagi estat necessària o es plantegi una cirurgia, el tractament del sòl pelvià és molt important per preparar els teixits i per evitar recaigudes. 

Es caracteritza per la dificultat d’avacuar les femtes i/o l’absència de l’impuls defecatori durant dies. L’impuls de defecar pot ser present, però representa un esforç important. Es pot anar de ventre cada dia i tenir restrenyiment distal, si l’acte és dificultós o dolorós.
El restrenyiment és un dels símptomes d’un sòl pelvià amb problemes. El restrenyiment és també causa directa de disfuncions del sòl pelvià. 

Fa referència al desig sobtat i imperiós d’orinar. Sovint aquesta situació ve acompanyada per un augment de la freqüència en la micció, en aquest cas parlaríem de bufeta hiperactiva. La terapèutica usual d’aquesta disfunció és farmacològica, però la fisioteràpia del sòl pelvià té propostes i molt a dir en el tractament de la urgència miccional .

És un espasme involuntari de la musculatura superficial de la vagina.  Aquest espasme pot impedir parcialment o total la penetració durant les relacions sexuals. La majoria dels vaginismes tenen un origen emocional o psicològic, però també és possible desenvolupar un vaginisme a causa d’una disparèunia d’origen físic continuada. La fisioteràpia del sòl pelvià forma part del tractament del vaginisme. 

Tens dubtes?
Parlem-ne i els resoldrem