Especialistes en el Sòl Pèlvià

PREGUNTES FREQUENTS ACTITUT HIPOPRESSIVA

L’ actitut hipopressiva substitueix a un tractament?

En cap cas. Quan tenim símptomes i problemes hem de seguir un tractament de rehabilitació de sòl pelvià. Cal fer els exercicis. Cal posar-se les piles.

La rehabilitació del sòl pelvià és per sortir del forat. L´actitut hipopressiva és per mantenir-se fora del forat

Haig d’estar pensant en el sòl pelvià tot el dia?

Més que pensar en ell has de tenir-lo present, conscient, integrat en la vida.

L’actitut hipopressiva és un joc. És el joc del moment present. Tu decideixes quin nivell et poses:

Exemples de jocs:

  • desplegar el cos cada cop que em rento les dents
  • activar el glutis cada cop que toco aigua
  • elongar cada vegada que envii un wasap
  • caminar com una reina

A més temps em passi fent coses per protegir el meu sòl pelvià, millor, oi?

si, però amb amor, sense estrès ni tensions.

El truc del cos és fer les coses poc a poc, jugant, sense càstig… És molt pràctica la tècnica dels llistons. Cal posar-se un llistó, baixet, que es pugui complir fàcilment. I allò es fa sense negociacions. Al cap d’un temps pujo una mica el llistó, i incorporo una altra cosa.

Exemple: Objectiu: que el cos es desplegui cada vegada que toco l’aigua.

Llistó 1: ser conscient de la postura al tocar l’aigua com a mínim 1 vegada al dia

Llistó 2: ser conscient de la postura al tocar aigua quan em renti les mans 3 vegades al dia…

Si de 10 vegades que m’he rentat les mans he estat posturalment conscient 4 vegades, ja és bo. Aviat seran 5 i molt aviat crearé un automatisme i quan toqui aigua el meu cos es desplegarà.

Què s’aprèn en un taller d’actitut hipopressiva?

S’aprèn a tenir en compte el sòl pelvià en el dia a dia, en els actes més quotidians: Al sòl pelvià li poden fer més mal les petites i constants agressions diàries, que segons quin part.

En les quotidianitats, està la clau: al feinejar, al tenir el nen a coll-i-be, al portejar, al portar una garrafa d’aigua, a la feina, al transport públic, al jugar amb el gos…

Al tallers aprenem caminar, a seure i a viure tenint present al sòl pelvià

És veritat que és un taller de reines?

Sense cap dubte. Quan el cos es desplega és majestuós, és bonic de veure però sobretot és bonic de viure. És alegre caminar cap a la feina com una reina. El dia comença i acaba diferent

És necessari fer els dos nivells?

No, no és necessari però és molt recomanable. Els dos nivells són complementaris i s’enriqueixen, però són dos enfocs diferents.

El primer proporciona eines davant les situacions de quietud: a l’estar dreta, al estar asseguda i en els moments més quotidians

El segon nivell parla de moviment: com caminar, com aixecar pesos,… en aquest nivell fem adaptacions personalitzades, segons necessitat…

podríem ser tres en el taller?

No. Perque només tenim 2 mans

Per ensenyar coses de cos és necessari sentir-lo. Els terapeutes necessitem sentir el teu cos per saber quins músculs s’estan activant. D’aquesta manera et podrem guiar i evitar compensacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *